Oliva trencada

Friday, February 24, 2006

Lletra de "Breu somni callat a un telèfon"

El senyor Joan Castells ha aportat es seu gra d´arena a sa llírica mallorquina d´oliveres trencades per llamps.

Sa cançó es diu "Breu somni callat a un telèfon".

I sa lletra ens conta:

Soc Jo. Pujaré a Crist Rei devers les sis,
Quan el sol daurarà els pins de la Costa.
Per passar la tarda he llegit tot l’horabaixa,
I més aviat que mai m’he espolsat la por,
D’aquell ca que em lladra, i em retura al caminar.

Tot va bé. Pel camí que puja per les mines,
Amb l’encís que al caminar tan sols no amagues
Llueixes la dolçor d’una pell de canyella
A mig camí entre un estiu que visc etern
Per fer etern just en arribar al capvespre.

Fins ara. Més que més camín amb joia.
Si baix les ombres tot llueix anant,
D’assegut pens amb Miller,
I amb l’esquena al marge em beses,
Fent-me pres de les teves cames.
Una vegada. I una altra. I un altra.

Ah, T’enyor. Em dius regalant-me margalides.
Fins demà si els cel ho vol,
Veurem, les llàgrimes de Sant Llorenç,
Si arriben abans de l’hora.
Del partir, besat, a cases.

Wednesday, February 15, 2006

Post concert Arca 02

Gràcies al senyor Xisco per sa foto, un tipo molt enrollat i a més és un coleccionista de càmeres fotogràfiques, té unes autèntiques joies.

Monday, February 13, 2006

Post concert Arca

Es concert a Arca va anar del tot bé.
Na Floren va arribar en punt per veure es concert, ella és sa principal força de Oliva trencada.
En Víctor i en Toni Christian varen venir de sorpresa, sa seva presència entre es públic va ser un gran recolçament.
En Xisco Albéniz es va enrollar en suministrar-me electricitat i en deixar-me una estora que li posava es "toque" d´elegància.
A tots ells lis va encantar es concert i a mi em va encantar que estiguessin allà.
La gent de la plataforma també va disfrutar de sa música en mallorquí, sa coca de trampó i es xampany. Moltes gràcies a tots ells per deixar-me tocar a un puesto tan "guapo" com és Arca, per una causa justa i desig que tornin a posar es Pont des Tren allà on esteia, tal com era i del mateix material.

Thursday, February 02, 2006

Es prepara el 2º concert de Oliva trencada


Amb una il·lusió quasi infantil estic preparant el segon concert de Oliva trencada, el primer ja va ser dos mesos enrera al Cafè Lisboa acompanyat de personatges com en Joan Castells, Michael Mesquida, Putter, Jordi Herrera, en Domingo dels Psychoine, etc... Aquesta vegada estaré totsol·let amb l´acústica de tota la vida i amb una veu que fa ja un mes que no sap el que és la nicotina.
El concert es a propòsit de l´inauguració de l´exposició del Pont des Tren, una obra arquitectònica carismàtica que l´enderrocaren deixant un gran buit a la ciutat.
Aquí teniu la lletra de la cançó anomenada “El pont de la ciutat” que va ser escrita al cap de tres dies de l´enderrocament:

Quan vaig aprendre a caminar
una persona em va contar
aniras cap amunt i cap avall
però no aturis el teu pas.
Quan vaig aprendre a colcar
la bicicleta no aturà
anava cap amunt i cap avall
encara que no pedalatjas.
Totes les coses que em van ensenyar ja no són aquí.
¿On és el pont que em feia pujar i davallar?

Ara que s´han carregat el pont
i que tot ha quedat ben pla
¿Les nostres vides que faran?
sense anar per amunt i per avall.
A més volen que ens oblidem
d´una cosa amb molta identitat
que una ciutat sense pont
és com un poble sense camp.
Totes les coses que em van ensenyar ja no són aquí.
¿On és el pont que em feia pujar i davallar?

Pont de la ciutat, no tothom t´ha estimat
Pont de la ciutat, no tothom t´ha estimat
Pont de la ciutat, no tothom t´ha estimat
Pont de la ciutat, qualcun dia tornaras...