Que no aturi de ploure

Un pages vestit de blau dins un nigul
viu tot sol al cel de la ciutat,
Davalla quan plou per als homes fer somiar
en camins plens de humanitat.

Però els homes s´aixequen al dematí
i no recorden cap camí,
A la ciutat hi estan els sentiments ben perduts
però el pages nos els tornarà.

Ja són aquí ja han arribat els sentiments,
hi torna ploure aquesta nit,
Puc veure fins i tot el pages dins el nigul
i aquesta vegada no pens despertar.