Oliva trencada

Friday, September 29, 2006

Ja casi hi som

Ja falta poc per l’aparició de “la Música de la Calma”, nom definitiu del primer disc d’Oliva trencada, i he de dir que el procés ha estat llarg per circumstàncies analògiques, el fet de gravar-lo amb cinta de cassette ha ajudat a donar-li un so característic i alhora més feina per part de mescles.



Mentre tant han sortit vàries joies pel camí gràcies a la inestimable ajuda del senyor Cibersheep, que ja ha tret dos discs amb cançons d’Oliva trencada, un primer fent versions electro-glockenspiels de Copeos mallorquins i un segon anomenat “Trinitat” un cd conjunt amb Arnautilus i el mateix Cibersheep. (Un cd històric de la història musical més freaky).

En aquest darrer cd apareixen com aperitiu dues cançons de “la Música de la Calma” i dues cançons de poemes de Maria Antònia Salvà.
Que la música ens acompanyi a tots.

Sunday, September 24, 2006

Disc del mes de Setembre


Els Loose Fur tornen a la càrrega amb un segon disc que supera al seu primer treball.
Si el seu primer treball era més una font d’experimentació entre Jeff Tweedy (Wilco), Jim O’Rourke (himself) i Glenn Kotche (bateria de Wilco i dels discs en solitari d’en Jim O’Rourke) aquest segon treball recull un total de 10 cançons que malgrat que siguin molt rodones no perden el caràcter experimental dels tres músics i molt menys el sentit de l’humor propi dels freakis.
Això es pot apreciar al video-clip de “Hey chicken”, una cançó que bé podia haver estat inclosa al “Summer teeth” dels Wilco. El video-clip conta amb imatges de la sèrie japonesa més freaki i entranyable de la història (i això que els japonesos són molts freakis) com són els Power Rangers.
El “Born again in the USA” és una conya i, alhora, un homenatge al senyor Springsteen. Endinsant-nos dins el treball, ens trobam amb una segona cançó anomenada “The Ruling Class” que conta amb melodia molt aferradissa exposada per uns xiulets, és ideal per cantar, o xiuletjar a la dutxa. “Apostolic” és com si els Wilco fessin post-rock, genial per als amants del gènere. “Stupid as the sun” podria ésser el track número vuit del “Insignificance” del O’Rourke, em recorda a “People in Love” de Petit amb una harmonia més extensa. “Pretty Sparks” és com una de-construcció d’un tema Beatlià. “An Ecumenical matter” té un pinzellada del “Boss” però sense la seva veu, deu ésser per això que l’han feta instrumental. “Thou shalt wilt” és la millor cançó d’en Jim O’Rourke del disc, té una intro a lo Pavement, desprès les estrofes son al més pur estil O’Rourke i amb un estribillo a lo Franz Ferdinand. “Werckroom” sona més propera a les del primer treball, així i tot sona molt més neta, la culpa deu ésser del enginyer de só, el final de cançó és super-heavy, uns Kim Crimson fent cançons de tres minuts. Finalment “Wanted” un 2/4 cabalgante damunt la veu d’en Tweedy que sona a teleserie norteamericana dels 70.
Un disc que supera al darrer dels Wilco i al Insignificance del O’Rourke.
Lo freak si es freak dos veces bueno.

Friday, September 08, 2006

Ja heu firat?


El senyor Cibersheep, que actuarà aquest dissabte a partit de les 17:30 a la Fira del Disc, presentarà un Cd conjunt de músics illencs, entre ells, apart de Cibersheep, hi estarà Oliva trencada amb 4 cançons, on dues són Poemes de la poetessa mallorquina Maria Antònia Salvà, “Quietud” i “Lluneta del pagès”.
Si encara comprau discs, ja sabeu, a la Fira en hi trobareu molts.

Thursday, September 07, 2006

Crònica d'un naixement anunciat

Fameliars segueixen donant alegries a la Nova Música del Mediterrani, a part de la futura gira per diversos teatres de Catalunya, han recollit fins ara molt bones crítiques als diversos mitjans musicals especialitzats, el darrer de tots el trobam a la revista catalana “Rock de luxe”, on parlen de Fameliars dins la seva secció de crítiques de discos. La crítica és molt bona, tant per ells com per el crític, això té un mèrit doble ja que no tenen discogràfica i tampoc han pagat cap anunci de publicitat a la revista.

Fameliars s’adelanten a la Universal (el gegant mundial de la indústria discogràfica) al posar les seves cançons totalment gratuïtes a la seva web, cosa que ara vol fer la Universal amb part del seu catàleg més antic.
Què tendra aquest Mediterrani que encara ens farà valents.