Oliva trencada

Thursday, March 29, 2007

Mestre Miquel Julià

Entrevista realitzada per Joan Castells i un servidor al mestre Miquel Julià que ens conta un fet curios de la música mallorquina. El mestre de la cançò popular mallorquina ja tè a les seves mans el disc d'Oliva trencada. I podria dir que està en bones mans.

Sunday, March 11, 2007

Manifest natural

Pareix un fotograma de la pel·lícula “La Guerra de los Mundos”

Manifestar-se sempre és bo. Més encara quan la finalitat de la causa sigui per el bé de tots. I a més a més quan és per el bé del nostre voltant : la Natura.

Dins una societat existeix un inconscient social, on paraules com ecologisme, drogues, terrorisme, política, etc... connoten certs significats. Cada dia els sentim o els veiem a conversacions o a mitjans de comunicació. De fet, el seu significat pot ésser alterat cap una direcció o un altre depenent del mitjà.

És curiós que, per exemple, el terme de l’ecologisme va un poc associat a l’Esquerra, inconscientment ja dic. En canvi la gent de dretes no apareix dins el nostre inconscient, de fet, ni ells mateixos quan senten ecologisme deuen pensar en si mateixos. I és que tot està massa polititzat, l’altra dia la gent de dretes va fer una manifestació en contra del terrorista al que si l’hi han donat certs privilegis. Vaig veure pel diari que eren 5000 les persones que es manifestaren a Palma, una xifra molt destacable, sobretot quan a Mallorca el tema del terrorisme mai nos ha afectat, sempre ho hem vist des de fora (pels mitjans de comunicació) i veient les fotos de la quantitat de gent que hi va anar, pareix que Mallorca és un illa matxucada pel terrorisme. Quan la gent es doni conta que darrere tot això s’amaga el fet de que Espanya pugui, o no, ésser un estat federal, canviarà un poquet l’inconscient social.

En canvi el tema de l’ecologisme i la mega urbanització de la natura si que ens afecta, i ben de ple, amb escàndols polítics, amb pocs recursos pel medi ambient i amb una actitud d’indiferència. Suposo que la manca de divulgació pels mitjans de comunicació, o que quan n’hi ha fem els sords, fa que no sigui el tema de moda.

Convidaria a aquells que es manifestaren l’altra dia ho tornessin a fer, per defensar la seva identitat, i els seus pensaments, i sobretot la natura, perquè com ja he dit manifestar-se és bo.

MANIFESTACIÓ – DISSABTE 17 DE MARÇ, 18 h. PLAÇA D’ESPANYA, PALMA.

Saturday, March 03, 2007

L'arrel comença a surar


El proper dia 8 d’Abril Oliva trencada participarà al cicle d’Arrels que es fa al carismàtic poble de Muro.
Serà una ocasió especial per a veure la formació en format quasi-orquestral, integrada per: Floren Guillen ( piano, melòdica, vibràfon, veus), Víctor Dorado ( baix, timbals, veus), Joan Castells ( guitarra, piano, veus ), Michael Mesquida ( percussions, glockenspiel), Jordi Vidal ( xeremies, teclats ) i Pep Toni Ferrer ( veu i guitarra ).

El motiu d’aquest desplegament musical no és més que la presentació del disc: “La Música de la Calma”, que finalment traurà Fona dins el seu segell discogràfic.
Desprès de més de 10 anys tocant, a la fi, surt una grabació en la que he participat, en aquest cas: he consumat, publicada baix els paràmetres habituals del procés discogràfic.

Si ben és vera que sempre he pensat, sentiment diluït amb el pas dels temps, que no feia falta treure un disc per a ésser músic, darrerament havia estat massa supeditat a la consecució del fet, sobretot desprès, i paradoxalment, de veure amb el que ha passat amb el meu altre grup Trailer. En cinc anys s’han gravat dos discos i un e.p. a estudis de gravació com els de Swing o el d’Urban a Palma, el de Silver Transporterraum a Londres i els estudis Brazil a Madrid, tenint com a enginyers-productors a gent com a Rafa Rigo, Angelo Borrás, Jordi Herrera, Javier Martiz i Julio de la Rosa, i compartint tot aquest viatge amb dues formacions distintes, que han aportat moltes coses bones. Emperò els que s’hi tenien que interessar per tot el nostre treball no hem sabut trobar-los, encara que la recerca continua.

Doncs vet ací la paradoxa: “La Música de la Calma”, un recull de 10 cançons totes de caire folk mallorquí, que han estat gravades a cases amb un 4 pistes de cassette, on l’estructura de cançó, el missatge i la màgia han predominat per damunt la qualitat de só, ha estat escollit per convertir-se en un producte discogràfic, gràcies a l’empenta d’en Juan Carles de Fona, que al escoltar el material al cap de 15 minuts va decidir publicar-lo amb el seu segell.

Les coses acaben posant-se al seu lloc, i si la meva aventura dins aquest fascinant mon que és la música va començar justament al teatre de Muro, ara ja fa 11 anys, tocant amb els meus antics amics Sebastià Solivellas i Nacho Garrido, fent de teloners de, aleshores, el nostre grup de indie-rock preferit: Sebadoh. Ara no fa més que començar el nou cicle, un cicle on les arrels posen les coses al seu lloc.