Vista larga y paso corto

Sense comentaris:

"Windows Vista, el último sistema operativo de Microsoft, está plagado de >sistemas de protección anticopia y de bloqueo de contenidos por presiones >de entidades como la MPAA, la RIAA o la SGAE, supuestamente para combatir >la piratería. Estos sistemas están integrados en la programación básica del > >sistema, por lo que son muy difíciles de cancelar o rodear. > >El resultado es que, si te instalas Windows Vista o compras un ordenador >que lo traiga preinstalado, ya no podrás ver o grabar vídeos ni escuchar o >grabar música descargados de Internet .Lo más grave es que, en muchos >casos, tampoco podrás hacerlo ni siquiera >aunque hayas comprado legalmente >el contenido, porque el DRM (sistema de protección de derechos de autor) >integrado no permite, por ejemplo, que te puedas pasar una canción de un >DVD (comprado legalmente) a tu MP3. Ni que te puedas tostar una selección >de canciones (compradas legalmente) para el CD de tu coche. Y, con >frecuencia, ni siquiera podrás reproducir una película (comprada >legalmente) en tu ordenador o en cualquier medio que no sea un reproductor >específico autorizado por Microsoft y los fabricantes de contenidos. Si >intentas hacerlo, lo reproduce con mala calidad o directamente lo impide. > >La única solución segura para evitar este abuso es no instalar Windows >Vista y rechazar cualquier ordenador que te intenten vender con Windows >Vista preinstalado. Sigue con Windows XP o considera pasarte a algún >sistema operativo "libre", como Linux. Por favor, PÁSALO . > >Es posible que, si Microsoft ve que no hay forma de vender el Windows Vista >por culpa de esta barbaridad, se lo piensen mejor la próxima vez."

Llibre del mes de Febrer

El senyor John Blacking ens dona a entendre que qualsevol persona de qualsevol cultura pot fer música i apreciar-la.
Ens il·lustra les relacions que hi ha entre la música i la societat on es desenvolupa, fent una crítica a l’elitisme que envolta a la música, ja que no la considera com una activitat restringida a uns pocs afortunats.

“Una canción popular africana no es necesariamente menos intelectual que una sinfonía, quien la compuso vio más allá de los límites de su cultura y fue capaz de inventar una nueva y poderosa forma para expresar en sonido su visión de las posibilidades ilimitadas del desarrollo humano”.

“En el nacimiento de las grandes civilizaciones, la música es la primera de las artes en emerger y la última en desarrollarse”.

“La música no es un lenguaje que describa cómo es en apariencia la sociedad, sino una expresión metafórica de sentimientos asociados con el modo en que realmente es. Es un reflejo de – y una respuesta a – fuerzas sociales, particularmente a las consecuencias de la división social del trabajo”.

El disc de l'any (passat)

Alè. Acció o possibilitat de respirar.
Ànim. Substància subtil a la que s’atribuïa el manteniment de la vida.

Aquestes són les paraules que apareixen al treure el cd de la seva capseta per emportar-lo, en una primera escolta, al reproductor.
Una vegada que sona la música aquestes paraules recobren més sentit, l’Alè del espectador es fon amb la palpitació sonora, el viatge pel Mediterrani Oriental comença...

Unes percussions son llançades, com a pedretes, al litoral on descansa el corb marí d’en Jaume Compte, aquest s’enlaira amb les seves exòtiques cordes. Durant el vol, l’espectador comença a respirar, és el Groc Alè. L’acordió venta la melodia i el palpitar dels nostres pulmons.

Ud ens fa nedar pels carrers d’Istanbul, amb una harmonia tant volàtil com l’aigua damunt la terra, el trajecte marí-urbà arriba a bon port.

Una Itàlia antiga, una Itàlia tranquil·la, una Itàlia desitjada, una Itàlia que respira ardentment, La Flama és la respiració de la “terra rossa”.

El vent vermell bufa, és el vent de Ponent, la corrent ens dur des de Itàlia fins a Turquia. Vermell Alè manté viu més que mai el nostre viatge.

Una vegada en Terra, el corb marí es neteja les seves ales damunt d’un penya-segat que dona fi a una terra plena de sol.

La brisa es torna aixecar, el dia cau, el carrers es buiden de gent, ara, sona la música del Blanc Alè, alluernant a aquells que es deixen.

Les cordes antigues viatgen pel l’espai i el temps, un home –temps fugit- acompanya les ones, Lluis Llach, com a sempre, posa el punt de dramatisme-romàntic-català. Encontre respon a la reunió de la màgia ancestral amb la ploma jove.

A Quan el maig passam del suspens Balcànic al dramatisme Mèxicà, una transició d’esperit aventurer i exploratiu, a final de trajecte ens trobam amb un dels moments més genuïns del recorregut, el senyor Jesús de Mazatlán es marca una “ranchera” de etiqueta.... aquí si que tots voldríem “morir de sentimiento”.

Amb Família entram amb la vessant més romanticona del nostre mestre alat. Ai, que faríem sense el romanticisme.

Groc Alè II ens recorda a aquella melodia del Mediterrani que expirava l’acordió del primer Alè. Deconstrucció i construcció de argiles turques.

El final de la aventura acaba en un altre viatge, el mestre Jaume ens deixa volant per ... Viatge a Endo.

Von voyage amics meus.

Un disc que a mesura que passin els anys millorarà, com els grans discs.