Oliva trencada

Tuesday, August 26, 2008

El bosc de la lluna -Sidore-

Actuació en directe al programa Sidore.
En Marcel Cranc ho reclama com himne nacional. Crec que és la millor crítica (elogi) que ens han fet mai.
Per cert, el Festival d9.cat va anar com una seda, les actuacions del dijous 21 van ser molt bones, sens dubte el millor del festival va ser Marcel Cranc. Desprès en Mazoni, amb el seu estil eclèctic, va saber ficar-se el públic dins la butxaca.
Al divendres 22 els Oliva trencada van fer furor entre la gent gran, els joves encara no ho entenen del tot el rotllo que duim (Ja creixeran)
. I els Gruixuts, que jo, personalment, no sabia quan cantaven en català o quan ho feien en anglès, varen donar ritme a la nit.
En definitiva, un festival molt maco que esperem que es torni a repetir l’any que ve.

Thursday, August 21, 2008

Festa Major

No serà per festa en aquest barri tan acollidor
que entre bauxa i disbauxa sa música sona com un cor,
bategant gràcia i alegria tot lo dia.
I no vagi per dit la dita
que viure i conviure dins aquesta fita
és el més bonic que hi ha dins aquesta vida.

Tuesday, August 12, 2008

Festigàbal

La setmana que ve seran ses festes de Gràcia, un dels barris més macos de Barcelona. Hi haurà festa, música, menjar i veure.
De música n’hi haurà a totes ses places, i a una d’elles es monta el Festigàbal, un festival amb caire més alternatiu, seria com el de la plaça Joan Carles I en Sant Sebastià, però sense el típic gran grup americà/anglès que se’n dur quasi tot el pressupost i la meitat de vegades no acaba de convèncer del tot. (Supos que deu ser perquè no és el marc més apropiat per veure a segons quins grups).
En definitiva, i canviant de geografia, a Gràcia es monten unes bones festes, he aquí el cartell del Festigàbal.



Wednesday, August 06, 2008

Homenatge a Andreu Vidal.

Pareix que un dels pobles que s’està posant molt ses piles és Alaró. Hi ha una efervescència cultural que entremescla pintura i escultura amb música i literatura. Moltes propostes per aquest estiu i encara més per la tardor i l’hivern. Amb un nou teatre que amb el temps es pot convertir en una alternativa al teatre de Lloseta, que ja és una alternativa en si mateixa, i sobretot amb una gent que porta l’assumpte amb molta il·lusió i esforços.


El cas que nos ateny és l’homenatge a Andreu Vidal que es farà aquest dilluns 11 d’agost a Sa Teulera Vella d’Alaró a partir de les 9 del capvespre.
On contarem amb la presència del carismàtic i entranyable escriptor Sebastià Alzamora, el nostre Burroughs mallorquí, que recitarà part del seu poemari amb una col·laboració de Nova Ternura. Desprès Na Margarida Pons recitarà part del poemari d’Andreu Vidal, el nostre Báudelaire mallorquí, un escriptor proscrit de la tendència, amb la mateixa línia que en Miquel Bauçà. Un escriptor a redescobrir dins l'eternitat de l'oblit.
Finalment hi haurà l’actuació de Nova Ternura, que tocaran tan temes del Syncopated waves tant com temes nous.
L’entrada i el vi és gratuït.

Monday, August 04, 2008

Girona, oberta com una mà.

L’estada a Girona es convertí en tota una festa. Una setmana de beure, beure i més beure. Les nits es feien curtes i no volíem que s’acabessin mai. Tan sols el sospir del Sol ens feia ombra i ens obligava a retornar als nostres llits ofegosos. Vaja calda!, com diuen per allà, només el brou de la civada calmava la nostra set.
Entretant varen tenir el plaer de tocar a dos txiringuitos de Girona: El Cercle i L’Ateneu. Ho varem fer amb n’Isaac Ulam i “sus polluelos”, i sense haver-ho programat molt, els concerts varen resultar molt ben atapeïts, tant de bon rollito, com de gent. De fet, en el primer ens varen vendre tots el discos de la Música de la calma, tan sols quedant un disc pel segon concert, on ho varen sortejar gratuïtament entre el públic.
En format duet, i sense fotos com a document gràfic, Na Floren i jo vàrem oferir un concert amb temes de tota la vida i del nou disc que esteim gravant. Na Floren ho so va currar mogollón, va tocar des del Ukele fins a la melòdica, del Glocken fins al sintetitzador Casio. Va donar els moments avant-freak-modern-istes tan usuals i necessaris a la música, i músics, d’avui en dia.

Jo en canvi només vaig posar la veu, una veu ancestral, que cada pic que passa sona més a una cabra d’Orient.

Per una altra banda N’Isaac, na Simone, en José Domingo, en Txutxi, en Jordi i en Tom Waits varen fer un concertarro al Cercle de Girona. Aquí si que hi ha fotilios.



















A l’Ateneu sa cosa va anar també bastant rodona, sobretot perquè cada pic, cada concert, ho enfoquem com si es tractés d’una festa, que realment és com s’ha fet durant tota sa vida del Folk: menjar, veure i tocar, i tothom a cantar.
Sé que cada pic ens distanciem més del format actual de grup, on s’ha de ser freaky o original (com es digui), amb un estil propi, es a dir que no puguin compartir sa seva música amb altres, quan més hermètics i súper stars millor. I, sobretot, molt dependents dels mitjans musicals, del que marquen les tendències.
A lo millor tal vegada, i més senzillament, ens esteim tornant uns hippies de “mucho cuidado”. No ho sé, però mola.

Volguda Girona pagesa, oberta com una mà.