Oliva trencada

Thursday, October 30, 2008

La nit dels pagesos trencats


Ja falta menys.
El llibre homenatge a Maria Antònia Salvà està a punt de veure la llum.
Dins el llibre hi podreu trobar el segon disc d’Oliva trencada (Fona 2008).
Un disc que conté 12 poemes musicats. Al nostro Myspace hi podreu trobar un petit aperitiu.
El dia 16 de Novembre serà presentat per primer cop a l’Auditori de Porreres. Un dia desprès de que el senyor Micah P. Hinson hagi fet de les seves. Serà una presentació modesta, on tocarem totes ses cançons del disc, a excepció de Xeremies llunyanes, ja que en mestre Jordi Vidal hi serà absent.
Hi haurà més presentacions del disc al llarg de la geografia catalanoparlant:
València, Sueca, Barcelona, Sabadell, Tarragona, Girona, Sa Pobla, Palma...

Saturday, October 25, 2008

Apropa't

No és ni una novetat, ni tampoc un clàssic (bono, qui sap, mentre hi hagi modes, hi ha esperança).
El segon disc de Savath & Savalas difereix bastant del primer disc, del també magnífic
Folk Songs For Trains, Trees, and Honey. La principal diferència és la inclusió de la senyoreta Eva Puyuelo, una veu que canta en varis idiomes, i que a partir d’aquest segon disc serà una peça fonamental pel transcurs del grup.
La música continua a càrrec del senyor Guillermo Scott Herren, un mag de l’orfebreria dels sons que es troben a mig camí entre l’electrònica i l’electroacústica. Herren també conta amb un projecte paral·lel, Prefuse 73, digne de ser escoltat fins a l’eternitat.
En Apropa’t el més interessant és la quantitat d’idiomes empleats: castellà, català i portuguès, però curiosament no hi trobam cap de les cançons que hi sigui cantada en anglès. Això em fa pensar de la gran quantitat de grups de Catalunya, molt d’ells de l’anomenada escola Indie, que han deixat de banda cantar en anglès, aquell idioma que ens feia tan universals, per decantar-se per uns idiomes més propers com són el castellà o el català. I no tan sols ha passat a Catalunya, sinó també a Espanya, molts de grups també deixat de banda l’anglès per cantar en castellà.
Ara només falta que la gent s’apropi a aquests grups.


Wednesday, October 22, 2008

Arquitectura decadent


Amb això de sa crisi tenim per una llarga estona. Es clar, durant el darrer decenni s’ha elevat el número de construccions, i també el seu preu, a unes fites històriques (el valor dels habitatges ha pujat fins a un 400% més els darrers 15 anys), i la història ens ensenya que desprès de la calma, hi ve la tempestat. Ara tot són trons i llamps, aguaits i torrentades.
El que més em crida l’atenció és el què s’ha construït i, sobretot, com s’ha construït. És un fet curiós que les construccions dels anys 90 i de la primera dècada del segle XXI siguin fredes, i amb un estil que no passarà a la història per la seva bellesa. No només per les seves façanes sinó també pels seus interiors, més propers a una estètica d’oficina que no a una casa on un pugui descansar i desconnectar de sa feina (el fet de que és digui cocina-office ja és una conya). En definitiva, són les construccions més lletges que s’han parit a la història de s’arquitectura, i que em perdonin els arquitectes d’avui en dia.
Hi ha dos factors en contra dels arquitectes, o que al manco justifica la seva acció, no sé si per aquest ordre: El primer són els constructors, o ses promotores de construcció. Ells són els que realment perfilen l’acabat de la construcció i els materials empleats, aquí l’arquitecte només fa els plànols amb dues premisses: que la casa no foti per avall i que el pressupost dels seus plànols sigui els més ajustat amb els honoraris que amollen els promotors. (Seria com un cuiner que només pot cuinar amb uns ingredients que ha triat l’amo del Restaurant). El segon motiu és que abans els plànols, els projectes, els esbossos de façanes,... es feien en llapis i paper. Ara es fa tot amb l’Autocad i programes similars, que han llevat molta de feina a l’arquitecte i sobretot als perits i delineants (de fet molts d’aquests darrers se han quedat sense feina). Aquests programes han creat un boom creatiu, on s’ha imposat més la quantitat que no la qualitat. L’estil fred de façanes de noves finques i xalets adossats, que a més foten l’estil arquitectònic de barriades singulars a Ciutat i l’estil rústic dels pobles, fan que l’ordinador hagi suposat una eina efectiva a nivell econòmic, però no tant a nivell artístic o humà. (Seria com aquell cuiner que cuina amb el microones, ja sé que es pot fer uns grans plats amb el microones, emperò una bona paella, una bona carn, un bon peix o unes bones verdures només arriben a la plenitud exquisida del paladar a través del forn de llenya, i això no és un fet romàntic, és una veritat molt actual).
Com a simple vianant de carrer i de carreteres, em deman com veuran ses pròximes generacions s’arquitectura del nostre temps, quan vegin un conjunt d’adossats mig esbocats a la entrada del poble de Binissalem. ¿Ho veuran amb el mateix valor com noltros veim avui en dia una caseta centenària de mares amb portes de fusta?. ¿Què passarà quan vegin un conjunt de finques embetumades de baranes de vidre enmig del barri de Santa Catalina?. O senzillament, passarà el que ara, a que sa gent li importa un prebe.
Pot sonar a un fotut ideal tot aquest plantejament, emperò està clar que mai s’arquitectura, a nivell estètic i urbanístic, havia sigut tant decadent com ho és ara.
El lado oscuro de la hipoteca está financiando a la Estrella de la Muerte.

Friday, October 17, 2008

Antoni Vidal Ferrando i la pitjor Literatura del món.

Un dia xerrant xerrant a cases de l’escriptora Maria Antònia Oliver, a Biniali, vàrem comentar la figura d’Antoni Vidal Ferrando. Ella em va comentar que és el millor escriptor mallorquí en viu, jo li vaig respondre que per llegir ses seves obres, sobretot les poètiques, necessites tenir el diccionari Borja Moll a devora, ja sigui per les seves paraules antigues, molt poc empleades dins el dialecte mallorquí d’avui en dia, o per les seves paraules massa modernes, extretes d’un català standard, que no són tan pròpies del dialecte mallorquí. En tot cas, estic d’acord que el senyor Antoni Vidal Ferrando sigui, possiblement, el millor escriptor de Mallorca, i no tan sols per aquest domini del llenguatge, sinó també pels conceptes i sensacions emeses a través de la seva llengua materna.
Té un punt oníric, que eclipsa el seu gran academicisme. I trob que això és el plat fort dels versos de Ferrando:


SOLSTICI
Passen contrabandistes pels sorrals de l’absència
Som l’amo de la seva tristesa i d’un vell gos
Tot allò que m’espera no té nom a cap mapa.

ESTIU
Plou estany. La ràtzia del sol cap a un inútil periple. Cada estiu
l’aigua es deixa envair de cetacis. Perquè als nostres laments
tenen la força del confeti l’aigua torna al misteri, cada estiu,
a reialmes d’unglots i pètals negres. Perquè hi ha el vent de
proa, la lulea i l’escorç dels vostres somnis, no hi cerqueu res
de ver. L’home és bèstia de símbols. Un bisturí fa el blau, que
és el color de l’ànima, fa les dents de l’ofidi, la claror d’ònix,
l’improbable recer on els actes perduren. Un bisturí fa l’ésser,
les possibilitats, els dies: set i sorra.

Aquí hi ha un reportatge del mestre Ferrando:





Per una altra banda hi ha un article d’opinió publicat al dBalears per Pere Antoni Pons, on apareix un curiós titular “La pitjor literatura del món”.
Un titular que ens convida a la reflexió, o al manco a la lectura. El més important crec que és el que diu, i no com ho diu (la forma en aquest cas no fa ombra al concepte).


Quina llàstima que no es tradueixin les obres del mestre Ferrando a l’Anglès.
Bé, com deia el meu padrí: “Ells s’ho perden”.

Wednesday, October 15, 2008

La tecnologia avança. I noltros?

Està clar que per molt que avanci la tecnologia, noltros som de carn i os.
Tal vegada, d’aquí 100 anys, els éssers humans duguin implantats txips electrònicament intel·ligents que lis permetin realitzar certes activitats de caràcter emotiu i sensorial. Emperò, per ara, ens hem de conformar amb el nostre estat orgànic, que quan li feim cas és tan savi com la Natura.
Aquest article del diari Balears d’ahir reflexa que a vegades el progrés tecnològic i social no ens farà lliures, sinó més aviat sords. Quines ironies té la vida, que els aparells per escoltar música més evolucionats de la història humana et provoquin sordesa.
Emperò com diu, i canta, en Marcel Cranc: "Hi haurà una música per sords".
Per cert, molt bon concert de presentació del segon disc al Teatre Xesc Forteza de Palma. Un disc, que al meu parer, supera en só i bones cançons al primer.
Anau alerta si ho escoltau amb el Ipod.


Thursday, October 09, 2008

Entre Cavorques i Albió, un dietari.


Bartomeu Fiol no és un geni, emperò és un mestre. Sa veritat no sé que és pitjor, si ser un geni envoltat d’estores vermelles i grans titulars, o ser un mestre que només ensenya el que aprèn, sense cap més misteri que la genialitat. La genialitat de Catalunya?, no, la genialitat de Cavorques.
El llibre, com a llibre, no és un gran llibre (es a dir no és una novel·la), emperò com a dietari és un gran affair .Els assumptes que tracta són reflexions, projectes literaris, apunts, aforismes i aproximacions relatives a lectures, processos de creació i, en fi tot allò que té a veure amb els avatar i l’alta exigència que necessàriament es vinculen amb la creació literària i amb la figura del lector, que Fiol no es cansa de reivindicar.
Fiol és el nostre Kafka. En el fons és un escriptor underground, no sé si el fet d’escriure en Català, o en Cavorquí, és ja de per sí underground, inclusiu a la mateixa Illa.
Entre Cavorques i Albió, un dietari és un llibre que et fa sentir com un lector que escriu en el seus moments lliures, i que segons la llibertat de cada del lector, aquest escriurà més o menys.

Thursday, October 02, 2008

Mallorquina

Ja ho vaig llançar en un dels post anteriors. El comentari, a priori, podria collir-se mig en bromes, mig en serio, emperò jo xerrava ben en serio quan parlava que nosaltres feiem Mallorquina, com analogia del terme Americana. Al manco a València ho han vist clar, sobretot desprès d’escoltar ses primeres mescles del nostre pròxim disc Lluneta del Pagès.
Per cert, vaja cicle que han montat.