Antoni Vidal Ferrando i la pitjor Literatura del món.

Un dia xerrant xerrant a cases de l’escriptora Maria Antònia Oliver, a Biniali, vàrem comentar la figura d’Antoni Vidal Ferrando. Ella em va comentar que és el millor escriptor mallorquí en viu, jo li vaig respondre que per llegir ses seves obres, sobretot les poètiques, necessites tenir el diccionari Borja Moll a devora, ja sigui per les seves paraules antigues, molt poc empleades dins el dialecte mallorquí d’avui en dia, o per les seves paraules massa modernes, extretes d’un català standard, que no són tan pròpies del dialecte mallorquí. En tot cas, estic d’acord que el senyor Antoni Vidal Ferrando sigui, possiblement, el millor escriptor de Mallorca, i no tan sols per aquest domini del llenguatge, sinó també pels conceptes i sensacions emeses a través de la seva llengua materna.
Té un punt oníric, que eclipsa el seu gran academicisme. I trob que això és el plat fort dels versos de Ferrando:

SOLSTICI
Passen contrabandistes pels sorrals de l’absència
Som l’amo de la seva tristesa i d’un vell gos
Tot allò que m’espera no té nom a cap mapa.

ESTIU
Plou estany. La ràtzia del sol cap a un inútil periple. Cada estiu
l’aigua es deixa envair de cetacis. Perquè als nostres laments
tenen la força del confeti l’aigua torna al misteri, cada estiu,
a reialmes d’unglots i pètals negres. Perquè hi ha el vent de
proa, la lulea i l’escorç dels vostres somnis, no hi cerqueu res
de ver. L’home és bèstia de símbols. Un bisturí fa el blau, que
és el color de l’ànima, fa les dents de l’ofidi, la claror d’ònix,
l’improbable recer on els actes perduren. Un bisturí fa l’ésser,
les possibilitats, els dies: set i sorra.

Aquí hi ha un reportatge del mestre Ferrando:

Per una altra banda hi ha un article d’opinió publicat al dBalears per Pere Antoni Pons, on apareix un curiós titular “La pitjor literatura del món”.
Un titular que ens convida a la reflexió, o al manco a la lectura. El més important crec que és el que diu, i no com ho diu (la forma en aquest cas no fa ombra al concepte).

Quina llàstima que no es tradueixin les obres del mestre Ferrando a l’Anglès.
Bé, com deia el meu padrí: “Ells s’ho perden”.