Oliva trencada

Thursday, November 06, 2008

De micah en micah s’omple la pica, Hinson.

Darrerament (al manco des de fa 15 anys, ho dic perquè em sento més vell del que soc i encara més del que aparent) m’ha pegat per fer frases d’aquest tipus. Són absurdes per si mateixes perquè vénen del meu teclat, però que en un entorn de tendències, a un peu d’una bona foto i amb un nom conegut, collirien força i serietat. Si fes feina a Rock de Luxe seria la bomba, tothom em faria cas i podria firmar amb el meu nom de veres, sense tenir que posar cap pseudònim que t’ajuda a dur una doble vida: la del “currela a l’atur" i la d’artista (que en el fons és la mateixa).

De totes maneres la frase és un homenatge a l’escriptor mallorquí Jaume Fuster. Que va ser homo de la nostra estimada Maria Antònia Oliver. És l’autor de De mica a mica s’omple la pica, que va servir a Fuster per criticar la influència i el privilegi dels poderosos, que semblen adquirir la categoria d'intocables tot i la corrupció que els envolta.

En aquest cas, el senyor Micah P. Hinson és l’Enric Vidal de la novel·la. Un senyor que ens ve a salvar de les forces obscures dels intocables amb la seva cançó d’autor.
A l’Auditori de Porreres el dia 15 de Novembre a les 21:30. Val 15 euros.
Don’t you forget about me.

1 Comments:

At 10:02 AM, Anonymous Anonymous said...

Jo soc fan de ses teves frases i d'es teu humor, maldement no les publiquis a una revistilla de guays, master.

Hinson, no marques las horas!

Moreland.

 

Post a Comment

<< Home