Micah p. Hinson and his broken orchestra

Desprès de la ressaca d’aquest cap de setmana a l’Auditori de Porreres, es pot dir que hi ha més trull als pobles que no a sa pròpia Ciutat.
El concert de Micah va estar de puta mare, una barreja entre Johhny Cash i Sex Pistols. Eren tres, però tocaven dos: Ell i el seu bateria-banjista-lap-estilista. Sa seva dona va estar a moltes cançons com a espectador de luxe a dalt de s’escenari. Quina veu que té el fill de puta, el só de sa guitarra impressionant i varen fer un concert rodó.
El diumenge vàrem tocar noltros. A priori sa cosa no pintava molt be, els discos no havien arribat, i a 10 min. de començar el concert crec que hi havia unes 20 persones. Però bono, con que esteim avesats, vàrem sortir amb la formació de luxe, en Jordi va arribar a temps d’Estats Units per poder tocar amb noltros, i això no té preu.
A la meitat de l’actuació, l’Auditori esteia mig ple, els discos encara no havien arribat i esteiem perfilant una segona part de concert molt entranyable. Als bisos la gent es va tornar lloca, i crec que ens varen aplaudir (o van fer més renou) que al de Micah p. Hinson, i això que eren menys de la meitat. D'aqui es pot treure dues conclusions: O que va sonar millor que el de Micah (cosa que no crec, apart de que és injust contrastar dos tipus de concerts bastant diferents) o que el nostro públic és més càlid que el de Micah (amb això si que hi donc fe).
Gràcies a tots els que vàreu venir i a tots aquells que volíeu venir i no vàreu poder venir.
Els discos han arribat avui.