El consol de les versions

S’altre dia vaig estar tocant a la presentació del llibraç Una llengua musicada, i com a que la situació ho demanava, vaig fer una cançó d’un grup de València, un altre del Principat i un altre de Mallorca, per mostrar un poc el què s’està fent en el sectors més undergrounds del Triangle de ses Bermudes.
Senior + Isaac Ulam + Oliva trencada conformen el moviment revolucionari més petit de la Història Mediterrània.
Aquesta cançó es diu Llop, és la primera cançó del disc En els prats més llunyans d’Isaac Ulam. Un disc que amb el pas del temps serà tot un clàssic dins la música catalana.



LLOP

Home de neu,
la pluja el mulla,
si s’espera a demà,
potser que es desfaci...
I pengen del sostre,
del sostre de fusta,
dues bales de blat,
que potser que caiguin.
I vaig pintat com un llop
potser no sé viure.
I començ a pensar
que esteim fets l’un per l’altre.

I vius dins l’aigua,
i no t’ofegues,
camines sòl
per un jardí nevat,
tot nevat,
tu i jo nevats.
I desperta,
ja saps que falta poc per a oblidar qui soc.