Oliva trencada

Tuesday, March 30, 2010

Monta-man és guay!!

Ampliant fronteres, i no només en àmbits lingüístics, sinó també estilístics, el grup Monta-man es mereix més que una simple citació en aquest blog perdut dins la galàxia digital. Monta-man es mereix un Grammy o sinó sa primera pàgina en el Mondosonoro (Ed. Asturias al manco).


El disc
El síndrome de la isla és un disc LO-FI 100%. Sona com si haguessis collit el ràdiocasette que hi ha per un racó de sa cuina, hi haguessis gravat cançons teves damunt les cintes d’en Perales o d’en Iglesias que encara té ta mare, posant lis un tros de cel·lo.
El disc té unes lletres molt, molt interessants, plenes de ironia, humor, intel·ligència, naturalitat,... I unes melodies pop senzilles i aferradisses, que a primera vista pareixen superficials però que combinades amb les lletres desvetllen secrets de les relacions i sentiments humans més enllà del simple pop stàndard.


El personatge
Si ens imaginéssim un món de la Música on un senyor solter de 38 anys, xerrador, treballador d’un Eroski, veïnat de Corea, i que fa cançons super molonguis com a txurros i les enregistra a un ràdiocasette de cases fos una estrella del Pop seria més bé un relat de Philip K. Dick que no pas un fet verídic.
Doncs el senyor Montaman supera la ficció: És una persona ben normal, (de fet em jugaria es tipo, que és aquell tipus de persona normal que volia ser en Kurt Cobain i que no va aconseguir mai ser-ho) que fa cançons interessants, les enregistra dins un disc super LO-FI, el regala als qui si interessen per ell i li importa un pebre si surt o no surt a ses revistes, i finalment està ben feliç amb la seva missió del dia a dia.
Monta-man, es guay!!


MusicPlaylistRingtones



La cançó

En la escena balear
hay indies guays.
En la escena balear
hay folkies guays.
En la escena balear
hay modernos guays.
La escena balear es guay!!.

Esto es punk amb oli!
Esto es punk amb oli!

En la escena balear
hay dj’s guays.
En la escena balear
hay garitos guays.
En la escena balear
el público es guay.
La escena balear es guay!!.

Esto es punk amb oli!
Esto es punk amb oli!

Críticos guays en Mallorca,
fotógrafas guays en Mallorca,
los medios son guays en Mallorca,
Guays!!

Friday, March 12, 2010

Helio, Neó, Argó, Criptó, Xenó i Radó.

Si, pareix la presentació d’uns personatges sortits de qualcun episodi de Stargate. Quan realment són els noms del cambrers d’un dels bars més emblemàtics de Barcelona: Heliogàbal.
Em demano perquè no hi ha un bar d’aquestes característiques a Mallorca. Per què no hi ha col·lectiu similar al de l’Heliogàbal a Mallorca?... Esteim els mallorquins (em refereixo a tots els que vivim a Mallorca) tan destinats a no entendrir-nos mai? Nos afecta l’aïllament geogràfic fins a tal punt que es produeix un aïllament social a l’hora de muntar coses referents a sa cultura? ,,, Ses respostes són complicades i extenses... Però sincerament és una llàstima que no hagi a Mallorca un espai com l’Heliogàbal que combina poesia i música, des de la Made in USA fins a la feta a ca-nostra.
Per això si: “Mahona no va a la muntanya, el turonet va a Mahoma”.
Serà un cap de setmana molt especial:


I abans, el dijous 18 de març a les 19:30, passarem per Lleida, al festival de Músiques Disperses,
on hi ha aquest cartelasso:



Wednesday, March 03, 2010

Miquel Bauçà i els seus proscrits.

Vídeo de l’actuació en directe al Depòsito legal d’Hospitalet del poema de Miquel Bauçà “Si tudam els dies, violentíssim serà el goig de les nits”.
A les congues tenim el Prehome indefinit.
A sa bateria mr. Moreland cowboy.
Al piano mestre Cosita baby.
I desprès hi ha un tito que canta, que és treballador d’una sucursal de “La Coixa”.




Hi haurà maror pregona. La tragèdia s'insinuarà als llavis dels homes. Una freda ventolina embriagarà els fanals del moll. No podrem dir el que volíem. A poc a poquet, els vagabunds caminaran avinguda avall per no rompre el sacratíssim misteri de la nit. Ulls bojos, recordarem les paraules de l'apòstol: "Si tudam els dies, violentíssim serà el goig de les nits". De la boca, ens en sortiran cercles plens -peus i tambors-. Hem de tudar els dies, extasiats dins qualsevol taverna, car la recompensa és massa gran. Som sacerdots d'un orde que odia el banús i el bronze: vol només la corba fàcil i el plaer intacte de les nits totes. En el temor de Déu dansarem durant el dia, però, de nit, tota paraula serà saliva. La nit sempre serà nostra.