Farraday

El Festival Faraday es va celebrar els dies 2, 3 i 4 de juliol a Vilanova i la Geltrú, dins un paratge idíl·lic. Hi van passar des de los grandes de l'escena internacional fins als petits de l'escena local.
Es va poder degustar des de un Jeff Tweedy, acompanyat de 6 guitarres acústiques de ses bones i dos Avalons (Compressor de 4000 euros que fa que tot soni de puta mare) un per a sa veu i un altre per a sa guitarra, amb el seu tècnic i demès parafernàlies fins a un Isaac Ulam tocant i cantant fora micros enmig d'una plaça.


Una de les curiositats més grates van ser els showcases muntats per sa gent de A Viva Veu, un col·lectiu digne d'elogi, que fa coses bastant underground amb molta de humilitat i carinyo. En ells es va poder degustar els grups Senior, Anímic, El Petit de Cal Eril, Eef Barzelay, Isaac Ulam, Oliva trencada amb El Gran Amant en un format acústic-desendollat.


El tracte del Festival va ser exquisit, no van fer distincions entre Grans artistes i artistes emergents, tots ho vam compartir tot, es mateix menjar, es mateix alcohol, ses mateixes drogues i ses mateixes dones. El món aniria millor si s'apliques aquesta filosofia a tots els llocs on es munten concerts. Però, això a Mallorca encara esteim bastant endarrerits. Qualcun dia, ja veurem.

El concert més collonut va ser el que va donar Nick Lowe, una bèstia de cabell blanc, veu preciosa i acords de Ruta 66. Ens va donar un banyo a tots, sobretot al senyor Tweedy, que de cada pic que ho veig, faig més badalls. -Esper que em perdoni en Landete-. Però crec que el mèrit de Wilco avui en dia és que és el grup preferit del president Obama. Fan cançons bones i toquen de l'hòstia, però són sosos de cojones.
Doncs això, en Nick Lowe, sense tan de desplegament tècnic com el que va proposar el de Chicago, va demostrar que fer música és quelcom més que ser perfecte, i és precisament ser imperfecte.
Doncs això molta farra i molt bon rotllo al backstage. Un festival petit, però molt gran. I xerrant de Gran, aquest realment va ser el moment del festival, Mr. Landete amb en Eef Barzelay cantant sa versió de Neil Young de Don't cry no tears.
Gran, gran, gran,...

SENIOR + Clem Snide - Don't Cry No Tears / No Plores Més Llàgrimes from senior on Vimeo.