Son Dameto 2.0

El Festival Son Dameto d'enguany prometia, però es va veure envoltat d'una atmosfera estranya, jo diria que sosa, i no pas perquè els grups que hi varen/m tocar no ho donessin/m tot, més bé els factors van ser altres: la davallada d'assistència de públic respecte a l'any anterior, conjuntament amb que el públic que hi va anar es va posar el més enfora possible de l'escenari. Tan sols els Satellites van poder aglutinar al respetable davant de l'escenari.
Una llàstima perquè crec, objectivament, que el grups teloners, ja que tocar amb el Satellites implica aquesta condició, van estar a l'altura de les circumstàncies. És més, crec que qualcuns d'ells van superar a l'apadrinatge dels de Son Dameto.


És el cas dels The Misery Strings, un grup curiós des del punt de vista de format i amb unes cançons dinàmiques més dignes del rock d'estadi que no pas del folk de barriada, van ser lo millor del festival sens dubte.


L'Isaac Ulam va està acompanyat de Simona i Dan. Tots tres van presentar en format acústic cançons noves compaginant-les amb els clàssics del disc "En els prats més llunyans". Molta força a les veus, emperò el so (Ay! el so, perquè no inventen una màquina que faci de tècnic de so) no lis va acompanyar. Encara així ells ho van donar tot i ses cançons noves són futures perles del folk.

El Gran Amant va obrir el festival, amb tot el que suposa, no sabria que dir, ja que és bastant surrealista fer una crònica del grup amb el que toques. Només dir, que hem passat al format més elèctric sense perdre l'essència del folk il·lustrat.

Dels Satellites, com va dir n'Emili Sanchéz Rubio a la presentació del festival, no diré gaire cosa.
Només em queda dir que el públic és el qui comanda, però es nota que el públic indie mallorquí es tan conservador com els que viuen al carrer Morey de Palma (Menys Pitchfork i més sortir al carrer!!). Només lis interessa el que ja coneixen -estic parlant en general, que ja sé que hi ha excepcions que confirmaran la teoria-.
Encara així, enhorabona a l'organització del festival, a l'associació de veïnats de Son Dameto, a en Puter per a convidar a tots els grups, i també a sa gent que hi va venir, perquè lo important en aquest cas és la recaptació de doblers per als més necessitats de sa barriada.
L'any que ve, més.

Ses fotos són de Franxesco Vilà Riera.